Pensant en tot tipus de festes o esdeveniments populars, en els que un cremat de Rom Pujol hi encaixa com a element engrescador i portador de bon ambient, els proposem fer un cremat, ja que al voltant d’una cassola flamejant es crea un bon ambient que tothom recordarà com un dia de celebració. La màgia del foc combinada amb el bon gust del rom garanteixen l'èxit de la festa.
Des de fa anys col·laborem amb centenars d'entitats en l'organització de cremats. Si hi esteu interessats, només us cal trucar al telèfon 93 779 35 58 i us informarem amb tot detall. Us agrairem que ens aviseu amb una certa anticipació, en profit d'una millor preparació del vostre acte i per assegurar-vos un servei acurat.
Gràcies pel vostre interès i recordeu: en una bona festa no hi pot faltar pas un cremat de Rom Pujol.
Quan els mariners catalans anaren a les Antilles, van conèixer força costums que els complagueren. Un dels que arrelà entre ells i que posteriorment portaren cap a la nostra terra empordanesa foren les havaneres. Unes melodies un xic melangioses, amb unes lletres impregnades d'ingenuïtat i emoció.
Les vetllades presidides pels cants de les havaneres s'acompanyaven assaborint un bon cremat de rom. Allà, els mariners conegueren les delícies del rom, obtingut de la destil·lació de la canya de sucre, que els antillans elaboraven amb saviesa.
En les cantades d'havaneres portades de les Antilles s'hi barregen cançons marineres de casa nostra i noves havaneres, compostes per mestres contemporanis i amb lletra en català. Això fa que les havaneres hagin ultrapassat els nuclis mariners de la Costa Brava i s'hagin endinsat per tot arreu, ben acceptades per un públic incondicional i entusiasta. Aquell rom antillà, que arribava a Catalunya a mitjans del segle XVII, fou magnífic ambaxaidor de les Amèriques i ben rebut en bona part de llars del país. Tant i tant ho fou que es va iniciar l'elaboració del Rom Pujol- en el 1818- i l'èxit aconseguit fou notable.
En la història de Rom Pujol hi figura que va arribar a exportar ratafia i Rom a les Antilles, ni més ni menys, un bon aval que acredita a un nom. Aquí a casa el rom es prenia i es pren en copa, o barrejat amb el café (el popular "carajillo" , paraula de la qual s'ignora l'origen) i , especialment, es feia servir per elaborar un bon cremat, ja que el sabor de Rom Pujol es més adient per obtenir un cremat amb les virtuts aromàtiques i palatals que hom n'espera.
No cal dir que de "receptes per a fer un bon cremat" n'hi ha tantes com d'afeccionats. Cada mariner de la costa té el seu secret, el cop amagat, i considera que la seva és la que ofereix el cremat més saborós. Tenint en compte que els ingredients que componen el Rom Pujol són una ben trovada barreja d'aiguardents de canya, no cal pas afegir al cremat ni licors per aromatitzar-lo, ni posar-hi massa canyella...
En una cassola de terrissa, s'hi aboca el contingut d'una ampolla de Rom Pujol, s'hi afegeixen 50 grams de sucre, un bocí de canyella i la pell de mitja llimona.
De seguida s'encén, acostant-hi un llumí, i es remena contínuament amb un cullerot fins que en restin les dues terceres parts aproximadament. Per apagar-lo, s'hi afegeix un raig de café o bé es tapa la cassola.
...